Article d'opinió. El destí.

Quan algu anava a consultar l'oracle de Delfos abans de marxar a la guerra, aquest contestava:Viuràs no moriràs. Segons on posés la coma el que consultava en feia un pronòstic o un altre. Si la posava primer tenia com a resultat viuràs, no moriràs i si la posava desprès viuràs no, moriràs. Cada una de les opcions comporten resultats completament oposats.

Definim el destí com la sort reservada a cadascú.

Moltes són les expressions que utilitzem i que en fan referència. És el meu destí. Estava escrit. Era la seva hora... I també moltes les arts adivinatòries que hem creat per coneixer-lo.

Existeix realment un destí per a cada ésser humà?.

Podem dir que genèticament parlant estem predeterminats a sofrir algunes malalties o trastorns psicològics, la qual cosa en el millor dels cassos no vol dir que les haguem de patir forçosament doncs no sabem ben bé perquè alguns les pateixen i d'altres, tenint la mateixa predisposició, no. En aquest sentit s'hauria de tenir en compte la influència de certs factors externs covariants.

Així mateix, podem asegurar que naixem en una familia, en una societat, en una cultura i en una època amb unes cicumstàncies concretes, sense possibilitat d'elecció.

I, finalment, també sabem que algun dia haurem de morir.

No obstant:

Els científics comencen a dominar la genètica i amb això el patiment de certes alteracions orgàniques i psíquiques.

Nosaltres, almenys els que hem nascut i crescut en un món més o menys opulent, amb totes les necessitats bàsiques satisfetes, també podem dir que tenim capacitat d'elecció i de decisió en molts dels assumptes de la nostra vida, de tal manera que ens sentim amos i senyors en molts àmbits, sinó en tots.

Hem après a dominar la natura tot i que no podrem dominar mai el que és la base de l'existència, la mort. No som omnipotents.

Pensar en mi o en els altres com unes simples titelles a les quals algú, en aquest cas el destí, mou al seu caprici, ens nega llibertat i responsabilitat, conceptes que formen part de la nostra essència com a éssers humans.

Per d'altra banda també tenim l'atzar, causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real. Una força que sembla capriciosa per desconeixement, però que no per això ha d'estar escrita ni ha d'obeir a cap força sobrenatural precisament perquè no són sinó fruit d'una concatenació de causes fortuites que comporten sort o dissort a la persona que les experimenta.

Llavors el destí no és més que una construcció mental errònia.