Prats de Rei. Anoia.

En la època romana el nucli poblacional més important a la comarca de l'Anoia fou el Municipium Sigarrensis, actualment Els Prats de Rei. Tenia la categoria jurídica de municipi i com a tal exercia les funcions de control i administració del territori que l'envoltava.

Necròpolis tardo-romana IV-VII dC..

Testimoni del món funerari romà.

Formada per dos sarcòfags de pedra i sis tombes de lloses de pedra que en ocasions utilitzen teules planes romanes de ceràmica com a capçalera o llit.

Làpides sepulcrals romanes.

D'entre els costums que els romans aportaren a la població indígena, jugà un paper molt important tot allò referit al culte i al món funerari, ubicant les seves necròpolis fora de l'àrea habitada i al peu dels camins, de la qual cosa n'és un clar exemple el conjunt epigràfic de cinc làpides sepulcrals romanes conservades a l'atri de la porta lateral de l'esglèsia parroquial de Santa Maria. (Aquesta fotografia però, correspon a una rèplica exposada en el museu Josep Castellà).

Aquest material epigràfic ens permet conèixer de primera mà alguna cosa del nom de la vila en època romana (Sigarra d'orígen clarament indígena), de la seva estructura jurídica, de la seva organització de gobern i dels seus habitants.

Sabem que tenia l'estatus de municipium, adscrit a la tribu Galeria, que probablement només gaudia del dret llatí i que assolí el dret de ciutadania sota el regnat de l'emperador August.

Museu arqueològic municipal "Josep Castellà".

Aquest museu porta el nom de la persona que va dedicar bona part de la seva vida al coneixement del passat més remot de la vila dels Prats de Rei i recull els materials arqueològics recuperats en superfície i en excavació al municipi.