El Castell de Les Sitges. La Segarra.

Sembla que l'origen del nom prové de magatzem de gra més que de carbonera o masmorra.

El primer que ens atrau d'aquest castell són les seves reduïdes dimensions i la seva estructura.

Des del punt on es troba la mirada s'allargassa en múltiples direccions i pobles i castells, conreus i alzinarets configuren un trencaclosques gegant i xuclador.

La primera edificació sembla ser del segle XI, però, des d'aleshores, el castell s'ha anat adaptant a les necessitats del temps, bàsicament residencials.

L'estructura actual correspon, en general al segle XIV. L'edifici s'imposa, encara ara, i, sobretot, per la seva dimensió militar.

Fa la impressió que és un castell-castell, a punt per a qualsevol contingència bèl.lica.

Potser són els seus murs emmerletats o és potser la torre d'homenatge que surt del centre del pati, el que ens impacta.

Les finestres han estat substituïdes per unes altres més àmplies. Compta amb dos pisos i andador.

Porta de la torre, del segle XIV.


Porta de la presó.

A la vora del castell hi trobem alguns edificis i una capella d'una sola nau, d'estil romànic amb àbsis circular i campanar d'espadanya.

La llegenda:

El senyor de Les Sitges cobejava una dona casada, però aquesta no cedia de cap manera a pesar dels esforços del senyor. Llavors, aquest, pensant que la causa de la negativa era el marit, el va tancar a la presó del castell de la qual no en tornà a sortir mai més. Ella fugí i fundà el convent de les Monjes Agustines del poble de Gra.