Llegenda del Cavaller Sant Jordi.

Era de Capadocia, fill de nobilíssim llinatge. La ciutat de Cilena o Sirena, capital de Pentàpolis, a la Lívia superior, tenia, als seus encontorns, un estany on vivia una mena de fera. El seu alè arribava fins als murs de la ciutat, infectava l'aire i empudegava la gent. Per alliberar-se l'atribolat poble de la seva ferotgia, es veia obligat a donar-li cada dia dues ovelles.

En acabar-se les ovelles, calia recórrer a les persones; i ja pot imaginar-se el dolor dels pares en haver de donar els fills, i el del rei quan tocà el torn a la seva filla. Aïrat, es dirigí als seus súbdits dient: "Preneu tot l'or i la plata, i la meitat del meu regne, si voleu; però deixeu-me la meva filla". Els ciutadans furiosos, li contestaren: "Oh rei! aquesta ordre tu la vas establir; tots els nostres fills han mort, i ara en vols eximir la teva filla?. Si no dónes compliment al que has manat, calarem foc al palau amb tu a dins". El rei en sentir això es posà a plorar desesperat, i exclamà: "Oh estimada filla meva, què serà de tu?".I girant-se vers els amotinats els digué: "Concediu-me almenys vuit dies de treva per a poder plorar a la meva filla". Els hi foren concedits, però en acabar el termini tornà el poble a presentar-se amotinat cridant: "Vols, tal vegada, que ens perdem tots per causa de la teva filla?. Observa com ens infecta l'aire el drac amb el seu alè". El rei convençut que no hi havia remei per a salvar-la li féu vestir l'indumentària reial, l'abraçà i, plorant, li va dir:"Filla estimada, jo esperava tenir néts que heredessin el meu reialme, però, enlloc d'això, que tant anhelava, vas a ésser lliurada al drac que et devorarà!. Que em vingui la mort abans de presenciar aquesta afrosa fi". La princesa es llençà als peus del rei perquè la beneís, i abraçats ambdós i amarats de llàgrimes, va ésser conduïda finalment a la fera.

(Segons la tradició llegendària, aquest rei s'anomenava Sevio i la princesa, la seva filla, Margarida).

En això, escaigué de passar per allí Sant Jordi, i veient la donzella plorosa i desconsolada, li preguntà què li passava. Ella li respongué: "Oh, bon cavaller, fugiu d'ací de seguida si no voleu morir amb mi". El Sant: "No tinguis pas por, donzella". "Digue'm què esperes ací, amb aquesta multitud? ". "Senyor, veig que sou coratjós, però no volgueu exposar-vos a morir de mala mort. Fugiu de seguida!". "No me n'aniré -digué-sense que abans no sàpiga el que et passa". Llavors la donzella li explicà la seva dissort i el terrible destí que li esperava. Però Jordi li replicà coratjosament: "Filla meva, no tinguis por, jo et defensaré en nom de Jesucrist". "Oh! bondadós cavaller! És inútil que us sacrifiqueu per a proporcionar-me un socors impossible".

El drac va atansar-se, el cap dreçat i el coll estirat. La donzella, del tot afligida, seguia exclamant: "Senyor, fugiu, escapeu-vos!". Però Jordi, sense tornar-li resposta, s'abrigà amb el senyal de la creu, i afermant-se bé en els estreps, posà la llança de punta i empenyé el cavall vers el drac. El va ferir greument i el va deixar abatut i estès a terra. Es girà, després, devers la donzella, i li diu: "Passa el teu cenyidor pel coll d'aquesta fera sense cap mena de por". Així ho va fer la jove princesa i el drac la seguí com un gosset.

Mentre s'anàven apropant a la ciutat la gent fugia a la desbandada, espaordida, exclamant: "Dissortats de nosaltres, estem perduts, tots anem a morir". Els digé Sant Jordi: "Que ningú s'esveri. Nostre Senyor m'ha enviat a vosaltres per alliberar-vos d'aquesta calamitat. Creieu solament en la doctrina de Jesucrist, rebeu el Sant Baptisme i jo us mataré el drac"

Davant del miracle, el rei i el poble varen demanar el Baptisme, i San Jordi, treient l'espasa, matà el monstre i el va fer treure fora de la ciutat. Quatre parells de bous van ésser necessaris per arrossegar-lo fins a un camp proper.

Costums i Tradicions catalanes. Aureli Capmany. Editorial Laia.