El rec i el molí de l'Abadia. Igualada.

El Rec, documentat al segle XIII, recull l'aigua del riu Anoia per mitjà d'una resclosa i originàriment feia funcionar molins fariners.

Al segle XVIIII, els adobers d'Igualada van abandonar el clos de les muralles medievals i s'establiren a frec de rec o sèquia.

Al seu costat es va formar el barri adober, amb els característics contraforts adossats a les façanes de les adoberies.

És el sector de la ciutat amb més identitat i l'únic paisatge industrial destinat a l'adob de la pell, existent a Catalunya.

El Molí de l'Abadia.

Els orígens del molí són a l'època feudal, en què era senyoriu del monestir de Sant Cugat, d'aquí el nom d'Abadia. Després de ser condomini compartit am el rei, aquest va vendre la seva part de molí i rec als senyors de Montbui i Igualada, com a vila, va comprar la resta del rec al monestir, juntament amb el domini de la pròpia vila.

Quan al s. XVIII es va crear el Real Patrimoni de Catalunya, el rec va esdevenir d'ús públic i els senyors de Montbui ja només tenien en propietat el molí, que va passar a través de casaments, al Marquès de Dos Aigües, valencià. Al marquès li va comprar Joan Soler, el gendre del primer moliner, Ramon Alert.

Soler, sense fills va llegar tot el se patrimoni a una afillada. Ella, el seu marit i el seu fill van ser moliners de l'Abadia, molí de farina, però el nèt fou l'últim: la irrupció de la maquinària de vapor va fer que a mitjans del s. XIX ja no fos rendible moldre farina amb la força hidràulica, les grans farineres anaven amb vapor, i més tard va arribar l'electricitat.

Actualment el molí de l'Abadia conserva bona part de la seva estructura, la part que no va quedar malmesa per la bomba que hi va caure durant la guerra civíl. S'hi poden apreciar dues plantes, i s'hi endevina la planta soterrada, on entrava l'aigua que feia funcionar el molí.