La hojarasca.

De Gabriel García Márquez, conegut popularment per Gabo,(Aracataca, Colombia, 06-03-1928).

Novel.la.

Editorial Bruguera.

160 pàgines.

L'autor novelista, contista, guionista i periodista, premi Nobel de Literatura el 1982, és molt conegut pel seu Best-Seller "Cien años de soledat" (1967), en el qual explica la història dels Buendia des del matrimoni de José Arcadio Buendia i Úrsula Iguarán, cosins germans, sobre els quals recau una maledicció justament per aquest matrimoni considerat incestuós. L'acció es sitúa a Macondo. Llibre aquest que compto com una, sinó la millor, de les meves lectures i, que recomano de totes totes, s'inclou dintre de l'anomenat Realisme Màgic, ja comentat en aquest blog. No obstant, l'estil de García Márquez varia d'obra en obra segons la història que ens vol explicar.

La temàtica, malgrat que cada relat és diferent, rau bàsicament en la soledat de l'individu i la violència, tot i que podríem definir-la, en una visió més àmplia, com un retrat social de la seva societat més propera. És característic d'aquest autor situar els fets a Macondo, ciutat de ficció, més que com un lloc com un estat d'ànim i fer ús dels personatges en diferents texts.

El llibre que ens ocupa avui, La hojarasca, és la seva primera novel.la, escrita el 1955, en la qual narra la història dels personatges a partir dels monòlegs de tres d'ells arràn de l'enterrament del metge de poble, persona per d'altra banda molt enigmàtica, que acaba de suicidar-se. Un dels personatges que s'anomena és el coronel Aureliano Buendia, que més tard serà un dels protagonistes de "Cien años de soledat" i Macondo l'emplaçament.

És important llegir el pròleg.

Francament excel.lent.

Imprescindible.