Florejacs. La Segarra.

Gairebé tot Florejacs s'assenta damunt un fiter.

El castell té una torre del segle XIV, que és l'element més vistós de l'edificació.

Per un pas que s'inicia sota la torre s'accedeix a l'interior del conjunt.






Les cases més properes, i el castell mateix, per un cantó conformen la muralla i per l'altre donen a uns carrers - el d'Avall i el d'Amunt- i a un petit pati interior.

Església de Santa Maria de caire classicitzant, fou bastida sobre l'antiga capella del nucli primitiu. El campanar més modern, porta la data de 1841.

La llegenda:

Es veu que en aquella època, la dama del castell era d'una bellesa fora de sèrie. Els pretendents, molts i com mosques, sospiraven per tastar la dolcesa de les seves carícies. Ella potser encara molt més cruel que no pas bonica, triava els qui li semblava i s'hi entretenia fins que ja en tenia prou i després els eliminava.

Una dona dolça i cruel alhora no podia comportar-se vulgarment en el moment de fer desaparèixer els seus amants. Per això, els abocava a l'olor plàcida d'unes flors elegants i letals al mateix temps. Els infeliços ensumàven amb fé i l'únic que aconseguien era la lentitud d'una mort inevitable. Florejacs vindria d'aquestes males flors.