Castell de Mediona. Alt Penedés.

Documentat des de l'any 1011 es tracta d'una edificació que amb el temps aconseguí una notable extensió. Amb diversos recintes consecutius en els quals es poden observar tres fases constructives que van des del segle X fins el XV.

Està situat en la part alta d'un esperó rocallós que forma meandre amb el riu Bitlles, dominant, així, aquesta important i necessària font d'aigua i l'antic camí que conduïa al castell.

Vinculat al llinatge dels Mediona en el segle XII, com a castlans, amb la senyoria eminent dels Cabrera, i a partir de l'any 1242 als Cardona, com a feudataris dels comtes de Barcelona. L'any 1266 Bernat de Barberà va obtenir la castlania que es va mantenir fins el 1616 amb els seus familiars i va ser a partir d'aquest any en que la va comprar Joan Ferrer de Sant Pere de Riudebitlles i que va continuar amb els seus descendents fins el segle XIX amb l'abolició dels senyorius jurisdiccionals.

Constava d'un petit recinte sobirà, el castell pròpiament dit i un gran recinte jussà defensat per muralles.

El recinte sobirà, consta d'una torre semicilíndrica massissa del segle X.

I una torre de planta quadrada, amb dos pisos,

terrat i una escala interior. I que resultà de la transformació del castell purament militar en zona residencial al segle XV.

A l'extrem nord, es conserva, a més, una torre petita amb la principal porta d'accés al recinte jussà, que corresponen a les reformes fetes al segle XV, sobre la construcció anterior del segle XI.

Al recinte jussà el que podem veure es l'església de Santa Maria de Mediona, construïda sobre una altra preexistent del segle XI.

A damunt de l'església hi ha avui dia una sala d'exposicions, en el que anteriorment havia estat un graner, d'aquí la grandària de les finestres.

Antic seller, també al recinte jussà.

Entrada al restaurant, que per cert s'hi menja d'allò més bé.

Primera il.lustració gràfica del castell que es conserva que es pot contemplar en el menjador a part de d'altres curiositats.

La llegenda:

Es veu que a la vora del castell hi ha una cova on es troba una dama encantada que guarda un favulós tresor que trobará aquell qui desencanti la dama una nit de Nadal.

Aquesta llegenda està extreta del llibre "Llegendes dels castells catalans" de Pere Català Roca.

Per saber-ne molt més, perquè això és tan sols un petit entrant, us recomano que visiteu el blog del castell a l'adreça: http://castelldemediona.blogspot.com/

Aquest reportatge està especialment dedicat als meus companys de sortida i, ja, amics, Esther, Toni, Ksawery i Lilith.