Església de Sant Jaume Sesoliveres. Igualada.

Hi ha documents que parlen de l'existència d'una església al "Pla de Sant Jaume" ja des del segle XI, però l'excavació arqueològica ha permés afirmar que el temple que ha arribat als nostres dies va ésser construït a final del segle XII començament del XIII.

Des d'un principi va dependre de la comunitat benedictina de Montserrat i era pas obligat dels pelegrins del camí de Sant Jaume que seguien la ruta d'Aragó.

Es tracta d'un temple romànic, d'una nau de planta rectangular i un absis semicircular, amb dues portes en arc de mig punt. La coberta original de la nau era una volta de canó i la de l'àbis era de quart d'esfera.

Al segle XIV, la porta de migdia va ser tapiada en adossar-s'hi per aquest cantó una habitació i la de ponent va ser eixamplada i adovellada de nou per la cara exterior, seguint les formes característiques dels portals gòtics rurals.

Hi ha motius per creure, tot i que no està del tot confirmat, que l'esfondrament de la volta romànica i les esquerdes i desploms de l'església van ésser deguts al terratrèmol del 2 de febrer de 1428, que va sacsejar bona part de Catalunya.

Va romandre força esfondrada durant gairebé mig segle i no va ser fins la dècada del 1480 que se'n va reprendre la reconstrucció. Sota la direcció del mestre d'obres Carles Seré, es va tornar a obrir el portal de migdia i es va tapiar el de ponent, es van adossar uns contraforts a la façana meridional, es va construir el campanar d'espadanya i per damunt de la cornisa romànica es va aixecar un porxo o cimbori obert a tres vents per guardar-hi fulles d'olivera i altres productes del camp. L'església llavors es va convertir en un edifici de dos pisos.

El 1649, l'església va passar als pares agustins d'Igualada i a partir del 1741 als pares escolapis de la mateixa ciutat. De nou en aquesta època es van fer reformes importants com un nou paviment, substitució del sostre pla per unes voltes encamonades, fetes de rajols i guix que arencaven d'una cornisa amb motllura, pròpia del barroc de l'època.

L'any 1835 amb la desamortització de Mendizábal i amb els escolapis exclaustrats i dispersats, el temple va passar a ser propietat del bisbat de Vic i cap el 1877 va ser inclosa en el nou tenrme municipal de Santa Magdalena de 'Espelt.

El 1936 a l'inici de la Guerra Civil, el temple va ser incendiat.

L'any 1992 el bisbat va cedir la titularitat de l'església a l'Ajuntament d'Igualada, que va portar a terme la restauració de l'edifici, conseqüent a la lectura històrica tractant de no esborrar cap signe que fos necesssari per entendre'n l'evolució constructiva. L'arquitecte encarregat de la restauració fou Antoni González Moreno-Navarro.