Tots Sants.

El dia u de novembre es celebra la festivitat de Tots Sants.

Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. Diuen que el seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma, un temple pagà que Marc Agripa havia fet construir en honor a Júpiter en memòria de l'emperador August que havia guanyat la batalla contra Marc Antoni i Cleopatra, el purificà i consagrà en honor de la Verge i de Tots els Màrtirs, i disposà que cada any fos celebrada una festa.

Més tard el Papa Gregori III dedicà una capella a Tots els Sants en la Basílica de Sant Pere, i l'any 835 la festa de Tots els Màrtirs passà a ésser la de Tots-Sants. El Papa Gregori IV designà que es celebrés el dia u de Novembre. Al Segle X s'agregà una altra festa destinada a pregar pels difunts que es celebra el dia dos de novembre.

És un costum arrelat a la nostra terra que la nit del trenta-u d'octubre a l'u de novembre es celebri la castanyada que consisteix bàsicament a menjar castanyes torrades, panellets, moniatos cuïts al forn i beure vi blanc dolç, normalment moscatell o mistela.

L'origen de menjar castanyes es creu degut a que durant la nit que va del dia de Tots Sants al Dia dels Difunts , els campaners no podien parar de tocar les campanes perquè el poble no s'oblidés de pregar per màrtirs, parents i coneguts ja finats, necessitant davant d'una feina tan feixuga un reforç que obtenien gràcies a la menja d'aquest fruït propi del temps en que es celebrava la diada. Més tard els forners començaren a fer panellets per acompanyar les castanyes, fets amb pasta agradosa unida a substàncies dulcificants per fer-la més passadora.

La figura de la castanyera a la nostra terra encara perdura a la memòria dels nostres pares. Elles s'establien en parades al carrer i amb un fogó torraven castanyes que oferien als vianants en paperines de paper d'estraça o paper de diari al crit de:

"Calentes i grosses! Qui en vol ara que fumen?".

Oferta a la qual els que ho sentien en passar podien respondre:

"Calentes i pudentes.

De les vuit, les set dolentes.

De les vuit, les set dolentes.

Qui en vol, ara que fumen?".

Aquest text ha estat escrit a partir de la informació aportada en el llibre "Costums i Tradicions Catalanes". Aureli Capmany. Editorial Laia.