Article d'opinió. Moviment Dogma 95.

L'any 1995 Lars von Trier, Thomas Vinterbeg i Soren Krag-Jacobsen van plantejar-se la necessitat de canviar la forma de realitzar el relat cinematogràfic i van proposar una sèrie de normes fer portar-ho a terme. De la seva proposta en va resultar un document conegut com "Dogme 95".

Les normes, "vot de castedat", que han de regir el format de les pel.lícules que vulguin adscriure's al moviment són:

1. S'ha de filmar sense decorats.

2. El so no pot ésser produït a part de la imatge.

3.La càmara s'ha de portar a les espatlles.

4. La pel.lícula sempre ha de ser en color. La il.luminació especial no s'accepta.

5. Els trucatges i filtres estàn prohibits.

6. No hi ha d'haver cap acció superficial.

7. Està totalment prohibida la ruptura temporal o geogràfica.

8. No s'accepten pel.lícules de gènere.

9. El format ha de ser en 35 mm.

10.El nom del director no ha d'aparèixer en els crèdits.

És ben cert que certes pel.lícules que s'han filmat segons aquestes normes són realment bones i cal veure-les, ens referim a:

"La celebración" de Thomas Vinterberg.

"Italiano para principiantes" de Lone Scherfig.

"Bailar en la oscuridad" de Lars von Trier.

"Los idiotas" de Lars von Trier.

"Dear Wendy" de Thomas Vinterberg.

D'altres d'aquest mateix format, que no comentarem perquè no hem visionat, són:

"Mifune" de Soren Kragh-Jacobsen.

"The King is alive" de Kristia Levring.

"Lovers" de Jean Marc Barr.

"Julian Donkey-Boy" de Harminy Korine.

"Después de la boda" de Susanne Bier.

El cert és que valorant els resultats, malgrat que parcials, benvinguts siguin els creadors com Lars von Trier amb pel.lícules com "Rompiendo las olas" o "Dogville", que tot i que no pertanyen a Dogma també són extraordinàries, a Thomas Vinterberg i a Soren Krag-Jacobsen que aportin idees i productes cinematogràfics diferents i, a més a més, d'una gran qualitat. D'això se'n diu creativitat.