EX - LIBRIS.

Ex – libris és una expressió llatina que prové etimològicament del llatí i que està composta de “ex” que indica procedència i “Libris”, plural de “liber” que significa llibre.

És un segell de petites dimensions que s’engaxa o s’estampa al revers de la tapa d’un llibre, per indicar el nom del propietari o de la biblioteca a qui pertany.

Es poden fer a partir de qualsevol procediment tradicional d’estampació com poden ser: calcografia, xilografia, fotogravat, serigrafia, cal.ligrafia, litografia, tipografia o mitjançant les noves tecnologies per ordinador, braille i, fins i tot, tècniques mixtes.

Ha de contenir l’expressió “ex – libris” i el nom i cognoms o les inicials del propietari o bé el nom de la biblioteca a la qual pertany.

El primer ex – libris del que es té constància és el d’una petita placa de fang cuït i esmaltada en blau que es conserva al Museu Britànic de Londres i que pertanyia al faraó Amenofis III (s. XV aC.). També els escribes mesopotàmics feien constar al final d’una obra a més a més del títol, la data, el nom del copista i el nom del propietari.

Durant l’Edat Mitjana la temàtica dels ex – libris eren inscripcions manuscrites fetes per monjos cal.ligrafs. Però amb la invenció de la impremta l’any 1440 i al multiplicar-se les edicions de llibres es produeix l’autèntic inici dels ex – libris tal i com avui els concebem. La temàtica d’aquella època era l’heràldica que va predominar fins el segle XVIII en que va ésser substituida paulatinament per l’al.legòrica. Les tècniques emprades van des de la xilografia durant els segles XV i XVI, la calcografia els segles XVII i XVIII fins a la litografia, serigrafia i fotogravat del segle XIX. No obstant durant aquest període la producció de ex – libris va ser més aviat escassa fins arribar al segle XIX i començaments del segle XX quan se’n produeix un augment coincidint amb el Modernisme i la revolució industrial.

La temàtica de la il.lustració, com podeu veure en les fotografies, pot ésser molt variada des d’aficions, a la professió, passant per fer referència al cognom, ... Al darrere hi ha de constar el nom, l’any, la ciutat de naixement i tècnica amb que ha estat fet.

Actualment se’ls hi concedeix un gran valor artístic i són font de col.leccionisme essent molt apreciats els dels països de l’est.